No ens arriben els cants, hauran mort al poeta
Campanes toquen a mort!

I ara anem seguint camins
De mar i cel
El blau als cims
El so del vent
Plaers divins, país: Diània
Un plor morisc
Que duc ben dins
Paint la fi
Quan cante jo i balla la muntanya
On els bandolers amaguen coses
Que contaven sols a les raboses
Udolaven llops per Malafi
Gaudint les valls en les nits mentiroses
Sentiu la calma, salmorra i vi:
Sublim. Saleu la parla, andalusins
Colliu el fruit, unfleu el pit, pareu taula
Ronda una teulada la quarantamaula
I unes bubotes refrescant-sе per les aigües dеl Pou Clar
Enriallades, sabent-se a casa
Carícies d'esbarzers, de llepó de bassa
Quan jo muiga no ploreu
Balleu a la plaça
I vindrà un temporal
I hauran mort al poeta
I vindran i diran:
"ja no ens arriben el cants"

Correrà riu avall
S'endurà cada lletra
I vindran i diran:
"ara qui ens lleva esta fam?"

S'ompli de lluna
La nit tancada de la vall
Les estrelles són fermall
La séquia un mirall
Que plany i canta un romanç
Dedicat als uelos que se'n van
Barrancs encantats
Serres foradades
Pintures ancestrals
Ballen les aixades
Si tots, com jo, marxem
A la ciutat
Qui parlarà amb les oliveres
Mil·lenàries?
Lluny de les platges
I els titans de formigó
Respira el món a
Les valls de l'interior
Als vells dominis
Del moro dels ulls blaus
Les fonts conten rondalles
A rantelles i gripaus
Pau i amor per als que festegen
Les solsides
Que ploga bé
I no bade les collites
Que continuen estes terres ben vives
Les figues dolces i les flames adormides