[Intro]

[Vers 1, Panxo]
Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet
Guarda secrets, crida el xiquet
Quan sent que, per fi, puc trobar-me
Que el veu prop de mi, vull trobar-te
Vull donar-te el que vols
Ansietat, frustracions, desterrar-les
Vull que m’entres endins, sense por
Sense por, sense atendre a raons
Fins que agafen les notes colors
Sense ordre, insurrectes
La síntesi perfecta, cançons
Cançons i cançons, amb lletres reals
Honestes, sinceres, egòlatres, rares
Donant via lliure a l’ instint animal
Mirant com ens brillen les cares

[Tornada]
I que brolle la ràbia d’un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant
[Vers 2, Panxo]
Vull deixar d’ alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig
Vull sentir-me d’on sóc… d’una terra, que m’importa prou més que un país
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pesa més el cul que la moral
L’ orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens
Sé que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent
Vull la veritat, la certesa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!

[Tornada]
I que brolle la ràbia d’un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

[Pont, Panxo]
Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor
[Tornada]
I que brolle la ràbia d’un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

[Outro + Tornada]
Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia a l’espill?
Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però…
Hem de seguir, hem de seguir…